La importància d'insistir

Sempre dic que la formació es divideix en dues coses: ensenyar i insistir. Ensenyar està bé, és fantàstic, però mai és suficient perquè no totes les jugadores (permeteu-me que parli en variant femenina, ja que és la meva actualitat, encara que es pot i s'ha de globalitzar) tenen aquesta "pasta" que t'obre els ulls i dius: "a la primera ho sap, a per altra cosa". Insisitir és la clau de la formació. La clau de les grans jugadores. La clau dels grans equips. El dissabte visitàvem la pista-gimnàs del Sant Quirze BC, un equip alt, fort, segon en la classificació i ...... ens havia guanyat de 13 a casa. El plantejament del partit per part de les locals va ser el lògic: molt agressives en defensa, amb pressió a tota la pista, carregar el rebot ofensiu i córrer si és possible. Molt semblat al nostre estil però restant carregar el rebot ofensiu i sumant córrer sempre. No faré una crònica del partit perquè aquest no és l'objectiu inicial encara que és significatiu el fer un paral·lelisme amb el títol del blog. La importància d'insistir implica no perdre la cara al partit, ser agressives, almenys com l'equip amb el qual jugues, poder adaptar-se a les circumstàncies del joc: jugadores, arbitratge, públic, implicació personal, etc.. I el dissabte, les nenes, van donar tota una lliçó de com treure resultat a la importància d'insistir, encara que el "resultat del partit" no fos el de +1. I és que per mi, és més valuosa una identitat pròpia que cinc +1 sense saber del perquè d'això.