Ens despistem?. Una estona

És possible aplicar el partit de les nenes a la vida mateixa. Si perquè jugàvem amb el Canovelles BC, al com ja vam vèncer en la seva pista en la primera volta per 19 punts de diferència i semblava que no podria ser gens complicat. I inicialment, així va poder semblar. Acostumades a patir i fer patir en defensa les deixem amb el seu caseller anotador a zero en el primer i en el tercer període per a 4 punts en el descans. Tampoc és que haguessim exhibit el potencial ofensiu, ja que amb 21 a 4, era possible que arribessim una mica revolucionades a l'atac a causa de la defensa. I al quart període va ser encara millor, la diferència s'ampliava a 27 punts però alguna cosa no quadrava, el Canovelles BC no és un equip de segón nivell, té una mica més, i així va anar. Van despertar aprofitant la seva alçada i ens van sotmetre a la mateixa pressió que fem sobre els equips rivals: damunt de cada pilota fins a recuperar-la i córrer el contraatac fins a aconseguir la cistella. I una vegada i una altra, i una vegada més i altra..... Era com la vida mateixa: T'esforces per aconseguir el teu objectiu i una vegada fet et dorms amb la mentalitat que tot està fet i després, com diu Perico Delgado en el seu símil ciclista: arriba el "hombre del mazo" i et dóna i llavors t'adónes que estàs equivocat i et bloqueges, perdent un temps preciós per a la recuperació. A nosaltres ens va sobrar aquest temps, encara que ara cal valorar si va ser bo tenir-lo o no. Com sempre dic, el bàsquet és com la vida però en dimensions reduïdes.