Ahir diumenge, visitàvem la pista del lider, el CB Castellar que nomès ha perdut un partit i en una pista que nosaltres vam perdre de 1 punt. La veritat és que anàvem amb una mica de respecte perquè primer, és un equip molt competitiu, o sigui, té dos equips titulars i segon arribàvem a Castellar del Valles amb jugadores de baixa per lesió i dues jugadores "tocades" físicament, però en una pista de bàsquet el respecte es transforma en derrota, i les nenes, quan trepitgen parquet se'ls oblida el respecte i es torna alegria.
No faré una crònica del partit però si deixaré caure diversos apunts que crec són interessants: 1. Mai el CB Castellar se'ns va posar per davant en el marcador fins al cinquè període, el que parla de la nostra determinació en el partit. 2. Els sis punts finals de diferència, aconseguits en els últims 20 segons de partit, és la màxima diferència del mateix a favor del CB Castellar, el que defineix, una vegada més, la nostra determinació. 3. Els meus motius del perquè de la derrota són dos: Un, l'enorme desgast defensiu que vam tenir durant els 48 minuts, el que el que va motivar un excés de faltes personals (fins a 4 eliminades, i a més totes seguides, en el moment crucial del partit) i arribar una mica més cansades que elles en el tram final, i dos, ens va faltar constància en forma de concentració en moments claus convertint els detalls en aspectes voluminosos del joc. De tota manera, vull felicitar al CB Castellar per ser un rival tan dur, ja que rivals d'aquesta tipologia són els que et fan fer-te cada vegada més gran. Felicitar per descomptat, a les nenes, i qualificar-les com ja es va fer en el seu moment com campiones. La seva constància val com a mínim aquest apel·latiu.
Bàsicament hem d'aprendre d'aquesta situació i no deixar-nos el que és el més important: Un error és el camí per a oblidar aquest i trobar un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada